Mn. Ignasi Font: “Inauguració”

Es un costum, que repeteixo any rere any, començar la meva intervenció  felicitant els responsables de les jornades per l’elecció del tema. Ho torno a fer en aquesta 55 edició. L’actualitat de la matèria és evident i rau en la força que atorga la forma verbal que es fa servir al títol, en present de l’indicatiu: Déu t’estima. Certament és així i ho fa de tal manera —ens diu Sant Joan— que va donar el seu Fill unigènit perquè tot el qui cregui en Ell… tingui vida eterna (Joan 3, 16).

M’ha agradat llegir a la Carta Apostòlica sobre el significat del pessebre, que el Papa Francesc pensa que l’escena de Betlem ens educa a contemplar Jesús, a sentir l’amor de Déu per nosaltres, a sentir i creure que Déu és amb nosaltres i que nosaltres estem amb Ell (C. A. Admirabile signum, n. 10).  Sí, Déu ens estima en Jesucrist, que viu, ara i sempre. No és un personatge que ocupa un lloc determinat en la història de la humanitat. Es un amic pel temps present, que ens acompanya i ens ajuda en l’esdevenir quotidià.

Per això, considero que l’esforç principal dels pastors ha de concentrar-se en fer amable la vida de Jesús. I prèviament, per coherència i també per raó d’eficàcia —nadie da lo que no tiene, ens ensenya la dita castellana— hem de posar esforç en tractar-lo nosaltres, en familiaritzar-nos amb el seu pas per aquesta terra. Sant Josepmaria ens recomanava, en concret, meditar el text de l’Evangeli ficant-nos en cada episodi i convertint-nos en un personatge més.

Ens ajudarà a desenvolupar aquest objectiu la pràctica de la lectio divina, entesa com a lectura meditada de la Paraula de Déu, la qual forma part de la tradició de l’espiritualitat cristiana.

Es tracta de meditar la Bíblia, bé directament o per mitjà dels estudiosos que la interpreten i l’expliquen. Com escriu sant Gregori Magne: “Aplica’t, t’ho prego, a meditar, cada dia les paraules del teu Creador. Aprendràs a conèixer el cor de Déu en les paraules de Déu” (Sant Gregori Magne, Ep. 4, 31). La lectura d’altres obres (que no siguin pròpiament la Sagrada Escriptura) haurà de tenir sempre relació —directa o indirecta, propera o llunyana— amb el nucli de la vida cristiana i, per tant, amb l’Evangeli, es a dir, amb Crist.  Amb aquestes coordenades s’explica el consell de Sant Josepmaria a Camí: No deixis la lectura espiritual. La lectura ha fet molts sants (116).

El sant Pare Francesc parla sovint de la conveniència i oportunitat de llegir l’Evangeli. De fet, recordareu que, almenys per dues vegades (el 2014 i el 2017) va regalar als fidels que l’escoltaven a la plaça de Sant Pere una edició de butxaca dels Evangelis, tot exhortant els presents al fet que el llegissin assíduament. Una d’aquelles edicions s’obria amb una cita ben coneguda del Sant Pare: l’alegria de l’evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús (Ex. Ap. Evangelii gaudium, 1).

Es obvi que no és la lectura què santifica, sinó el Crist al qual ens ha d’adreçar i orientar qualsevol llibre o tractat espiritual. Si no fos així, seria un frau. El mateix passaria també si nosaltres, a la nostra predicació, deixéssim de banda la vida de Jesús i, en canvi, formuléssim teories personals, potser engrescadores i ben pensades, però al marge del seu missatge. Llavors esdevindrien també ensenyaments enganyosos i fraudulents perquè els fidels tenen el dret d’escoltar Jesús en la veu dels seus pastors.

Tant de bo aquestes jornades ens ajudin a prendre consciència més intensa de la nostra responsabilitat, que ens reclama en primer lloc expressar amb força un acte de fe en el títol de l’Exhortació apostòlica que inspira el contingut de les sessions d’aquests dies: Christus vivit.

Jo he pogut coincidir algunes estones amb Sant Josepmaria en aquesta casa. Parlés del que parlés, no faltava mai una referència, almenys implícita, a la vida de Jesús.  Era el seu gran amor, el que omplia el seu cor. Procurava viure el que ens proposava com a síntesi de la missió del pastor a l’Església: conèixer Jesucrist, donar-lo a conèixer i portar-lo a tot arreu.

          Tot, a la nostra tasca pastoral, s’acaba reconduint cap a la figura de Crist. Si fem direcció espiritual, hem de posar les persones a qui acompanyem davant de Jesús. Si prediquem, hem de transmetre les veritats de l’evangeli i si donem classes hem d’ensenyar la doctrina del Senyor.

Els pastors hem de ser marcadament cristocèntrics, sense cap tipus de limitació. Hem de dur Crist al pensament, Crist al cor, Crist als llavis, tot procurant, això sí, de fer amable la seva figura. Demanem a l’Esperit Sant el do de llengües que va concedir als deixebles el dia de la Pentecosta i fem el propòsit de no separar-nos mai ni tan sols un mil·límetre de l’estil de vida que Jesús va promoure amb la seva vida, amb la seva mort i amb la seva resurrecció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s