Conferència del Dr. Joan Costa: “Ecologia i pobresa”

Dr. Joan Costa

Íntima connexió del binomi Ecologia i Pobresa. Ecopersonalisme social.

• Contaminació, residus, escombraries i cultura del rebuig
• Canvi climàtic
• La qüestió de l’aigua
• Pèrdua de la biodiversitat
• Deterioració de la qualitat de la vida humana i degradació social
• Altres afirmacions que relacionen ecologia i pobresa que podem espigolar del text pontifici

«48. L’ambient humà i l’ambient natural es degraden junts, i no podrem afrontar adequadament la degradació ambiental si no prestem atenció a causes que tenen a veure amb la degradació humana i social. De fet, la deterioració de l’ambient i la de la societat afecten d’una manera especial els més febles del planeta: «Tant l’experiència comuna de la vida ordinària com la recerca científica demostren que els efectes més greus de totes les agressions ambientals els sofreix la gent més pobra».

Què aporta la fe a aquesta reflexió?

• Què cal fer i com? La fe també ofereix noves perspectives per afrontar els problemes que es troba la humanitat. La reflexió des de la fe dels problemes socials donà lloc a la Doctrina social de l’Església, que el mateix magisteri concreta en principis, criteris i orientacions pràctiques a dur a terme.

L’Evangeli de la creació, és a dir, la fonamentació teològica de la cura de la casa comuna.

• La creació com a do de Déu, fruit de l’amor diví.
• El valor i el sentit que té tota realitat creada (76).
• L’home com a dipositari i administrador responsable d’aquesta creació, a qui se li ha estat confiada.
• La fraternitat universal: som custodis dels nostres germans, tant dins la mateixa generació com respecte a les generacions futures.
• El sentit i l’espiritualitat del treball pel que fa a la relació amb Déu, els altres, la realitat mateixa i la vida eterna.
• la Critoreferencialitat de tota la realitat creada.

Principis que es posen especialment en joc en unir ecologia i pobresa

• La dignitat de la persona humana, que mai no es pot reduir a objecte (81) .
• La consciència de la fraternitat. Cain i Abel. (89). Fonament de la crisi, la manca de fraternitat (CiV). Qui ha plorat (Lampedusa)? L’estar del benestar ha anestesiat la nostra consciència, ens incapacita per plorar per l’altre i ha dut a la globalització de la indiferència (EG 54).
• La destinació universal dels béns. (93)
• El sentit del treball. 124 ss.
• El Bé comú, a la llum del qual fa girar tots els altres principis de la vida social. 156…
• La justícia intergeneracional
• El desenvolupament Integral i solidari: Dimensions econòmica, cultural i de la vida quotidiana

Cloenda

PDF de l’esquema de la conferència del Dr. Joan Costa