Nota de premsa del dia 17 de gener

«L’ecologia és una qüestió de vida o mort»

Les 52 Jornades de Castelldaura han començat aquest dimarts amb reflexions sobre la història, el fonament i les virtuts de l’ecologia. Els ponents han dit que és una qüestió “de vida o mort”, un “repte educatiu”, i un debat enriquit per la “dimensió espiritual” que aporten les religions.


31556603693_056ac4cd26_z

Un any i mig després de la publicació de l’encíclica Laudato Si’, el cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha destacat que parlar de l’ecologia és un tema “actualíssim”, perquè és “una qüestió de vida o mort, potser no tant per a nosaltres mateixos, però sí que ho és per la deguda conservació de la natura i les generacions que vindran darrera nostre”.

Per això, en la inauguració de les 52 Jornades de Castelldaura, ha destacat que “ens interpel·la a tots, no només als científics, ens afecta a tots i demana la implicació de tots per trobar solucions” que sempre si no es concreten en una “conversió personal” seran insuficients. Sistach ha aprofitat per anunciar un congrés organitzat per la Fundació Antoni Gaudí sobre aquesta qüestió que se celebrarà del 13 al 15 de juliol a Rio de Janeiro amb líders polítics, religiosos i acadèmics.

Repte educatiu

El magisteri de l’Església fa segles que alerta de la necessitat de cuidar millor la creació, tal i com ha apuntat el cardenal arquebisbe emèrit de Palerm Salvatore De Giorgi, que ha fet un repàs històric del pensament ecològic dins l’Església. De Giorgi, que ha estat qualificat per Sistach com “un dels cardenals més simpàtics del col·legi cardenalici”, ha apuntat que “la conversió ecològica és un veritable repte educatiu”.

Per aquest motiu ha dit que convé “recuperar els diferents nivells de l’equilibri ecològic: l’interior, amb un mateix; el de la solidaritat, amb els altres; el natural, amb tots els éssers vius; l’espiritual, amb Déu”. Recollint paraules del Papa Francesc, De Giorgi ha dit que “la terra és maltractada i saquejada, i en conseqüència es queixa; i els seus gemecs s’uneixen als de tots els pobres i tots els descartats del món”.

Debat ecològic

Les religions no poden quedar al marge del debat ecològic, perquè hi “aporten riquesa”, ja que “no es pot sostenir que les ciències empíriques expliquin completament la vida, l’entrellat de totes les criatures i el conjunt de la realitat”, ha dit el professor de filosofia de Universitat Ramon Llull i de la facultat de Teologia de Catalunya, Mn. Miquel Ramon.

En canvi, “el cristianisme educa en una mirada contemplativa i sòbria, en gaudir sense obsessionar-se pel consum” perquè “no tot allò important de la vida es redueix a allò que produïm”. Ha destacat, en aquest sentit, l’exemple de la biodiversitat que ha de ser garantia de poder tenir més elements que puguin ajudar en un futur a la vida de l’home.

Esperança

Després de repassar els indicadors ecològics dels últims 20 anys, el consultor ambiental Josep M. Mallarach ha conclòs que “el col·lapse no és una cosa de futur, ja estem caient”, i ha dit que personalment no té “motius per l’optimisme, però l’esperança té arrels molt més fortes”. Ha subratllat que si després de dècades d’educació ambiental s’ha avançat tant poc, “és perquè falta la dimensió espiritual”. En aquest sentit, ha dit que “una relació virtuosa amb la creació demana la pregària amb la natura i per la natura“.

Mallarach ha apuntat que mentre “el consumisme crea angoixa”, (…) “el cristianisme educa en una mirada contemplativa i sòbria, en gaudir sense obsessionar-se pel consum”. Ha apuntat que la conversió ecològica resulta difícil perquè els preus de les coses no reflecteixen els costos i sovint l’opció més econòmica és aquella que genera més costos, i que no ens preguntem on van a parar els impactes negatius de les nostres accions com la de beure aigua embotellada, encendre el llum o menjar carn.

Demà, més

Les jornades continuen demà dimecres. La taula rodona d’enguany serà un diàleg entre Lluc Torcal, actual procurador general de l’Orde del Císter, físic, filòsof i impulsor de la conversió ecològica de Poblet; i, Sílvia Albareda, directora de l’oficina de sostenibilitat de la UIC. El director de CatalunyaReligió.cat, Jordi Llisterri, moderarà la taula rodona. Després Emilio Chuvieco, catedràtic d’ètica ambiental, explicarà què es pot fer des de les parròquies per avançar en la conversió ecològica. Per la seva banda, Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia, parlarà de la relació entre l’ecologia i la pobresa.

Més informació

Totes les fotos aquí sota o en aquest enllaç de Flickr
Tots els àudios aquí sota o en aquest enllaç de Soundcloud
Les conferències íntegres estan a la web de les Jornades

Jornades Castelldaura 2017

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s