Paraules de Mons. Lluís Martínez Sistach en les Jornades de Qüestions Pastoral de Castelldaura

Lluís Martínez Sistach

Cardenal Arquebisbe de Barcelona

Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, durant la inauguració de les Jornades de Qüestions Pastorals “Matrimoni i família per una Nova Evangelització”. Castelldaura, 24 de gener de 2012

Paraules del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, durant la inauguració de les Jornades de Qüestions Pastorals “Matrimoni i família per una Nova Evangelització”. Castelldaura, 24 de gener de 2012

Un saluto cordiale a Su Eminenza il Cardinale Ennio Antonelli, Presidente del Pontificio Consiglio per la Famiglia. Ringraziamo molto a Su Eminenza la sua disponibilità e generosità per la sua qualificata presenza e per la richezza che ci offrirà con il suo intervento. La sua conoscenza della realtà del matrimonio e della famiglia in tutta la Chiesa serà per tutti noi un motivo per avere un senzo maggiore di cattolicità.

Saludo molt cordialment també al Sr. Arquebisbe d’Urgell, al Vicari Delegat de la Prelatura a Catalunya, al Delegat Diocesà de Pastoral Familiar, a tots els organitzadors de les Jornades, als ponents i als sacerdots i laics participants. És realment un motiu de goig trobar-nos junts per pregar, per conviure junts i especialment per enriquir-nos amb les exposicions de ponents molt qualificats.

El tema d’aquestes Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura toca directament el matrimoni i la família per a una nova evangelització. La temàtica és molt actual i molt important i alhora relaciona la realitat del matrimoni i de la família – de l’església domèstica – amb la nova evangelització, com indicant que en la vida dels cristians, individuals i associats, tot ha de ser evangelitzador. La temàtica d’aquestes Jornades ens ajudarà per tal d’animar les famílies cristianes de les nostres diòcesis a participar en la Trobada Mundial de les Famílies que se celebrarà a Milà del 30 de maig al 3 de juny d’enguany.

El matrimoni i la família han de ser evangelitzats i alhora han d’evangelitzar. I han d’evangelitzar els seus propis membres, ja sigui de la família més íntima com de la família més ampla. I han d’evangelitzar tots els qui es troben – viuen, treballen i es relacionen – al seu costat. La família crea un nombre incomptable de relacions socials i cal que enmig d’aquestes relacions sigui portadora de Jesucrist i del seu Evangeli, que la seva actitud com a família cristiana sigui molt evangelitzadora.

La temàtica de les Jornades tractarà del matrimoni i de la família però tenint molt present la nova evangelització. Avui tots estem molt interessats i preocupats per la nova evangelització en els nostres països d’antiga cristiandat, evangelitzats fa segles i segles, però – penso en les societats europees occidentals – amb molta gent que viu com si Déu no existís. Joan Pau II i Benet XVI ens menen cap a la nova evangelització. El Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona que iniciem aquest any està centrat en la nova evangelització. L’Església està abocada a la nova evangelització per diverses raons. En primer lloc, perquè  l’Església existeix per a evangelitzar com ens digué Pau VI en l’Evangelii nuntiandi. En segon lloc, perquè constatem arreu del nostre món pròxim com les nostres societats, famílies i persones es van descristianitzant; és urgent evangelitzar, anunciar Jesucrist i el seu Evangeli. En tercer lloc, perquè el Papa Benet XVI ha creat un nou Dicasteri de la Cúria Romana, el Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, que posa en relleu la importància que el Sant Pare dóna a aquesta activitat essencial de l’Església. En quart lloc, el Papa ha determinat que el tema del Sínode dels Bisbes de l’octubre de 2012 sigui la nova evangelització per la transmissió de la fe cristiana. En cinquè lloc, centrat més a Barcelona, participen amb nosaltres onze ciutats per la “Missió Metròpolis”, amb activitats comunes a totes les dotze ciutats amb un esperit evangelitzador, com serà la sessió de “l’Atri dels Gentils” que celebrarem a Barcelona al més de maig. Tot això ens porta a relacionar el matrimoni i la família amb la nova evangelització, cosa que es farà durant aquestes Jornades i ens ajudarà en el nostre treball pastoral que tots realitzem com a pastors.

Benet XVI, en les paraules que dirigí el passat dia primer de desembre als participants en l’Assemblea Plenària del Pontifici Consell per a la Família, els va dir que “la nova evangelització depèn en gran part d’aquesta església domèstica. La família fundada en el sagrament del matrimoni és una actuació particular de l’Església, comunitat salvada i salvadora, evangelitzada i evangelitzadora. Com l’Església, la família està cridada a acollir, irradiar i manifestar en el món l’amor i la presència de Crist”.

A Barcelona tenim la Basílica de la Sagrada Família, icona de la nova evangelització i santuari de la família. La Basílica uneix la família i la nova evangelització i l’arxidiòcesi està molt interessada en que aquest monument religiós, curull de bellesa i de simbologia bíblica, eclesiològica, catequètica i litúrgica ajudi a moltíssimes famílies a imitar la Sagrada Família de Natzaret i a trobar en la família l’autèntica bellesa que porta cap a Déu Summa Bellesa.

Mai agrairem prou al Sant Pare Benet XVI que acceptés la invitació que li vaig fer de dedicar el temple de la Sagrada Família. Fou una celebració històrica, en la qual hi va participar també l’estimat Cardenal Antonelli, com a responsable del Dicasteri dedicat a la Família. Ha estat providencial que el servent de Déu Antoni Gaudí ens hagi deixat un projecte únic al món que contribueix a posar en relleu el valor inestimable de la família i a realitzar la nova evangelització.

L’avui basílica de la Sagrada Família va néixer per a proposar la Família de Natzaret com a referència espiritual per a totes las famílies. Josep Maria Bocabella, fundador de l’Associació de Devots de Sant Josep va tenir aquesta inspiració en un viatge a Roma, en el qual van regalar al Papa una imatge de la Sagrada Família. Després de passar pel santuari de Loreto, es va proposar reproduir a Barcelona la Santa Casa, la qual, segons la tradició, va ser transportada pels àngels des de Palestina a la basílica italiana on ara es troba.

Així es feia realitat el projecte pedagògic i espiritual d’un gran apòstol de la família, Sant Josep Manyanet, fundador de dues congregacions religioses –els Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret- de “fer del món una família i de cada família un Nazaret”.

El nostre estimat arquitecte Antoni Gaudí, en la seva vida va donar un gran testimoni d’amor a la seva  família. Va tenir cura del seu pare, que va morir a la longeva edat de 93 anys, conservant la seva energia i la seva clarividència fins l’últim moment. Per a cuidar degudament del seu pare i de la seva neboda Rosa Egea, filla de la seva germana, òrfena i malalta, va comprar una de les cases construïdes per ell al Parc Güell –ara convertida en Museu Gaudí- i va demanar la col•laboració d’unes religioses per tal que els atenguessin degudament. Quan, a la nit, tornava de la seva feina a la Sagrada Família, sempre preguntava: “Què ha fet la nena?”

Benet XVI, durant la bella homilia de la cerimònia de la dedicació ens va recordar que “La iniciativa d’aquest temple es deu a l’Associació de Devots de Sant Josep, els quals van voler dedicar-lo a la Sagrada Família de Natzaret. Des de sempre, la llar formada per Jesús, Maria i Josep ha estat considerada com a escola d’amor, pregària i treball. Els patrocinadors d’aquest temple volien mostrar al món l’amor, el treball i el servei viscuts  davant de Déu, tal com els va viure la Sagrada Família de Natzaret”.

El Papa reconeixia que “les condicions de vida han canviat molt i amb ells s’ha avançat enormement en àmbits tècnics, socials i culturals”. Però també va afegir que “no podem acontentar-nos amb aquests progressos. Juntament amb ells han d’estar sempre els progressos morals, com l’atenció, protecció i ajut a la família, ja que l’amor generós i indissoluble  d’un home i d’una dona és el marc eficaç  i el fonament de la vida humana en la seva gestació, en el seu naixement, en el seu creixement i en el seu terme natural. Només on existeixen l’amor i la fidelitat, neix i perdura la veritable llibertat”.

El Papa, en parlar davant aquest gran monument a la família com a institució social fonamental, no va dubtar en resumir el que es pot qualificar com la “política familiar” de l’Església, en dir: “Per això, l’Església malda per adequades mesures econòmiques i socials per tal que la dona trobi a la llar i a la feina la seva plena realització; per tal que l’home i la dona que contreuen matrimoni i formen una família siguin decididament recolzats per l’Estat; perquè es defensi la vida dels fills com a sagrada i inviolable des del moment de la seva concepció; per a que la natalitat sigui dignificada, valorada i recolzada jurídica, social i legislativament. Per això, l’Església s’oposa a totes les formes de negació de la vida humana i recolza tot el que promogui l’ordre natural a l’àmbit de la institució familiar”.

I en l’al•locució de l’hora de l’angelus, que el Papa va resar des de la façana del Naixement de la basílica, en un moment en el qual les paraules de Benet XVI anaven especialment dirigides urbi et orbi, a l’Església i al món, va voler de nou referir-se a la família, en dir: “Avui he tingut l’enorme goig de dedicar aquest temple a qui essent Fill de l’Altíssim, es va fer no res fent-se home i, en el silenci de la llar de Natzaret, ens ha ensenyat, sense paraules, la dignitat i el valor primordial del matrimoni i la família, esperança de la humanitat, en la qual la vida troba acollida, des de la seva concepció fins el seu declivi natural. Ens ha ensenyat també que tota l’Església, escoltant i acomplint la seva Paraula, es converteix en la seva Família. I més encara ens ha encomanat ser llavor de fraternitat que, sembrada en tots els cors, encoratgi l’esperança”. Aquestes paraules ens ajuden a comprendre el significat familiar i universal de la nostra basílica, que aspira a ser un símbol de fraternitat entre tots els pobles del món, per a que constitueixin una família de la que se sentin tots ells membres solidaris.

Atès que sou sacerdots els qui participeu en aquestes Jornades, em plau molt agrair als sacerdots de les diòcesis de Catalunya el seu esperit eclesial, el seu treball constant i esperançador i la seva disponibilitat. Conec bé dues diòcesis de Catalunya per haver-ne estat bisbe i una, Barcelona, per ser-ne el pastor. Puc afirmar que els sacerdots de les nostres diòcesis sou pastors per damunt de tot i que cerqueu el bé espiritual dels fidels. Sempre heu estat acollidors de tots els qui venen de fora i avui ho continueu fent amb la munió d’immigrants que han vingut a casa nostra i les nostres comunitats són acollidores i molts immigrants realitzen responsabilitats en les parròquies i comunitats, de tal manera que voleu fer de les parròquies autèntiques famílies per a la nova evangelització.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s